RAVALEJANT A L'ESPAI BIO BUI (L) T TXEMA

RAVALEJANT A L’ ESPAI BIO BUI (L) T  TXEMA
Taller d’Argila amb l’Escola de Feng Shui Natural i l’Estudi d’Arquitectura Sana de Sònia Fernández-Montaño Bou.

Pancarta amb el verb
Ravalejar.

A la plaça dels Àngels a Barcelona, davant del MACBA i del CCCB, hi ha un petit espai públic que l’Ajuntament de Barcelona ha cedit des de l’any 2013 fins al 2016 a l’entitat BIO BUI(L)T TXEMA amb l’objectiu que puguin donar a conèixer el seu projecte mitjançant la difusió i ensenyança: la manera de construir i de viure els espais de forma sostenible i saludable.


És un espai singular, en el ben mig de l’antic barri xino, que acompanyat pels museus i edificis històrics que l’envolten aconsegueixen atreure a un gran fluid de gent, alguns dels quals quan passen per davant l’espai Bio Bui(l) t Txema, s’aturen encuriosits a mirar i xerrar amb els integrants del projecte, és una experiència sorprenent de viure aquest tarannà de poble a la ciutat de Barcelona, això és tenir la gran sort de "Ravalejar".

Grafiti de la Vampira del
Raval
Vista de l'espai Bio Bui (l)
T Txema
És llampant veure que l’Espai Bio Bui (L) T Txema, és troba adossat a una antiga església abandonada, a on encara en entrar hi veiem com es conserva la nau central i les naus laterals amb alts murs encara amb restes de vitralls de colors en unes finestres a on ara s’hi recolzen els ocells a descansar després de voletejar per l'interior de l’església.


Actualment el terra de l’església és un magatzem a on s´escampen ple de materials constructius que resten a l’espera de ser utilitzats pròximament per alguna obra, del grup Bio Bui (l)T Txema.

Curiós és descobrir, tanmateix com en el recó d'una pared exterior hi trobem el famós grafiti de La Vampira del Raval, que és freqüentment visitat pels seguidors de la ruta de grafitis que es fa per la ciutat. Tot plegat crea un entorn que invita a conèixer-l i viure’l.

Vista de la zona tancada.
El terreny ocupat és divideix en una zona tancada i un altre a l'aire lliure. La zona tancada és un lloc a on podem veure exemples de maneres de construir sostenibles: com sostres de canya, sostres de fusta corbada, murs de cases de palla, recuperació d’estructures metàl.liques dels anys 60, interiors amb acabats de materials naturals… A l’exterior és a on és realitzen els tallers, demostracions, i altres activitats vàries, com la Festa de Sant Jordi, el passat 23 d’Abril.

El taller d’argila va estar impartit per l’Oriol Balliu (auto constructor de la seva casa amb cimentació ciclopia, murs de cob i coberta vegetal) és un expert en revocs d’argila i tècniques de construcció de la terra. Coneix els diferents tipus de terra i com treballar-los. 

Sacs de diferents arids
i argiles.
Oriol Balliu preparant 
mases.
Durant anys ha estudiat i viatjat arreu del món per tal conèixer “la terra”, Oriol Balliu diu: "cada lloc del món s’adapta i aprofita la seva terra per construir les seves cases”. La terra és el material de construcció més utilitzat arreu del món. I segons el tipus de terra s’han desenvolupat diferents      tècniques constructives.


Es un material econòmic i respectuós amb el planeta. La terra serveix per a construir, gràcies a què juntem l’argila (és el ciment) amb l’àrid (és la pedra,l’esquelet, l’estructura, la pared) i la palla (fibra, lli, paper de diari...).

Mescla de arid, argila 
i palla.
Amb aquesta combinació de terra podem fer des de un revoc de pared decoratiu per l’interior d’una casa fins a un mur d'1 metre d’amplada. 
Els revocs d’interior poden ser més rústics, que es vegi la mescla amb la palla esponjada o d’acabats molt fins (quasi sedosos), això s’aconsegueix medint la proporció d’àrid. (a quant mes bon àrid i menys argila millor qualitat). Encara, que val a dir, que existeixen revocs interiors o exteriors de cases només amb argila i palla, sense àrid.

Podem parlar de tres aspectes bàsics en la construcció de cases de terra, la clau és dominar aquests tres factors.

1- Polaritat: L’argila està constituïda per partícules de 3 ó 4 àtoms que tenen polaritat N/S, amb la mescla de l’aigua la perden (la polaritat) i van soltes, com bojes patinant, al evaporar-se l’aigua, s’equilibran de nou magneticament i queden super fixes.

2- Proporció entre els àrids: volumen dels àrids que encaixin entre ells el millor posible, i en els espais buits que resten unir-ho amb l’argila.(la mínima possible).

3- Retracció de l’aigua: el morter húmit és flexible i el morter sec és rígid. El morter seca de l’exterior a l’interior. Quan l’interior és va secant i perd volum, llavors l’exterior s’esquerda i es veu. El millor es anar treballant amb el mínim d’aigua possible, i amb la millor proporció possible d'àrid i palla (ajuda a evitar l’esquerda). Aquesta és la clau!!

Etapes-Capes de construcció:

Preparant una pared de
plomada.



1- De plomada :en una pared molt vella, que tingui molts forats, de totxana, de pedra o inclús d’argila mateix. En aquest cas, es tapen tots els forats. (si la pared d’origen es bona o molt bona aquest pas és salta)

2-De cos: capa per a les transpiracions, l’amortiment del so, regulació de la humitat interior (primer 1.5 cm de la pared) aconseguir un finish molt recte és el repte.

3-De bonic: a on posarem el color i la textura definitiva.

Diferents capes
de bonic.
El revoc d’argila no es pot mullar, per poder mullar-lo hi han diferents acabats de protecció a part que s’han d'aplicar per exemple: silicat potàssic, cera, olis, caseïna, suero de formatge, additius d’engrudo (farina i aigua)
I també és important controlar l’ adhesió ( que en el fang no és massa fort) que sigui superior a la gravetat,perque si no el revoc cau al terra.

Sistemes de construcció:
Tapial: aixecar murs amb la compactació de la terra en encofrats de fusta, Adobe: formació de totxanes a terra cuita i palla secada al sol, Cannabric, COB o HEMP.


Vista d'una casa feta amb argila.