Bioconstrucció

RAVALEJANT A L'ESPAI BIO BUI (L) T  TXEMA

Taller d’Argila amb l’Escola de Feng Shui Natural i l’Estudi d’Arquitectura Sana de Sònia Fernández-Montaño Bou.


Pancarta amb el verb Ravalejar
A la plaça dels Àngels a Barcelona, davant del MACBA i del CCCB, hi ha un petit espai públic que l’Ajuntament de Barcelona ha cedit desde l’any 2013  fins al 2016 a l’entitat BIO BUI(L)T TXEMA amb l’objectiu que puguin dònar a conèixer el seu projecte mitjançant la difusió i ensenyança: la manera de construir i de viure els espais de forma sostenible i saludable. 

Es un espai singular, en el ben mig de l’antic barri xino, que acompanyat pels museus i edificis històrics que l’envolten aconsegueixen atreure a un gran fluid de gent, alguns dels quals quan passen per davant l’espai Bio Bui(l) t Txema, s’aturen encuriosits a mirar i xerrar amb els integrants del projecte, és una experiència sorprenent de viure aquest tarannà de poble a  la ciutat de Barcelona, això és tenir la gran sort de "Ravalejar".


Grafiti de la Vampira del Raval
Vista de l'espai Bio Bui (l) T Txema
És llamatiu veure que l’Espai Bio Bui (L) T Txema,  és trova adosat a una antiga esglesia abandonada, a on encara al entrar hi veiem com es conserva la nau central i les naus laterals amb alts murs encara amb restes de vitralls de colors en unes finestres a on ara s’hi recolzen els ocells a descansar després de volatejar per l'interior de l’esglesia. 
Actualment el terra de l’esglesia és un magatzem a on s´escampen ple de materials constructius que resten a l’espera de ser utilitzats properament per alguna obra, del grup Bio Bui (l)T Txema.

Curiós es descubrir, tantmanteix com en el recó d'una pared exterior hi trobem el famós grafiti de La Vampira del Raval, que és freqüentment visitat per els seguidors de la ruta de grafitis que és fa per la ciutat. Tot plegat crea un entorn que invita a coneixe’l i viure’l.

Vista de la zona tancada.
El terreny ocupat és divideix en una zona tancada i un altre al aire lliure. La zona tancada és un lloc a on podem veure exemples de maneres de contruir sostenibles: com sostres de canya, sostres de fusta curvada, murs de cases de palla, recuperació d’estructures metàl.liques dels anys 60, interiors amb acabats de materials naturals… A l’exterior és a on és realitzen els tallers, demostracions, i altres activitats varies, com la Festa de Sant Jordi, el passat 23 d’Abril. 


El taller d’argila va estar impartit per l’Oriol Balliu (autoconstructor de la seva casa amb cimentació ciclopea, murs de cob i coberta vegetal) és un expert en revocs d’argila i tècniques de construcció de la terra. Coneix els diferents tipus de terra i com treballar-los.


Sacs de diferents arids i argiles
Oriol Balliu preparant mases
Durant anys ha estudiat i viatjat arreu del món per tal conèixer “la terra”, Oriol Balliu diu: "cada lloc del món s’adapta i aprofita la seva terra per construir les seves cases”. La terra és el material de construcció més utilitzat arreu del món. I segons el tipus de terra s’han desenvolupat diferents técniques constructives. Es un material econòmic i respetuós amb el planeta. La terra serveix per a construir, gràcies a que juntem l’argila (és el ciment) amb l’àrid (és la pedra,l’esquelet, l’estructura, la pared) i la palla (fibra, lli, paper de diari...).

Mescla de àrid, argila i palla
Amb aquesta combinació de terra podem fer desde un revoc de pared decoratiu per l’interior d’una casa fins a un mur de 1 metre d’amplada. 
Els revocs d’interior poden ser més rústics, que és vegi la mescla amb la palla esponjada o d’acabats molt fins (quasi sedosos), això s’aconsegueix medint la proporció d’àrid. (a quant mes bon àrid i menys argila millor qualitat). Encara, que val a dir, que existeixen revocs interiors o exteriors de cases només amb argila i palla, sense àrid.

Podem parlar de tres aspectes bàsics en la construcció de cases de terra, la clau és dominar aquests tres factors.

1- Polaritat: L’argila està constituida per partícules de 3 ó 4 àtoms que tenen polaritat N/S, amb la mescla de l’aigua la perden (la polaritat) i van sueltes, com bojes patinant, al evaporarse l’aigua, s’equilibran de nou magneticament i queden super fixes.

2- Proporció entre els àrids: volumen dels àrids que encaixin entre ells el millor posible, i en els espais buits que resten unir-ho amb l’argila.(la mínima possible).

3- Retracció de l’aigua: el morter húmid és flexible i el morter sec és rígid. El morter seca de l’exterior a l’interior. Quan l’interior és va secant i perd volum, llavors l’exterior s’esquerda i és veu. El millor és anar treballan amb el mínim d’aigua possible, i amb la millor proporció possible de àrid i palla (ajuda a evitar l’esquerda). Aquesta és la clau!!

Etapas-Capes de construcció:

Preparant una pared de plomada
1- De plomada :en una pared molt vella, que tingui molts forats, de tochana, de pedra o inclús d’argila mateix. En aquest cas, es tapen tots els forats. (si la pared d’origen és bona o molt bona aquest pas és salta)

2-De cos: capa per a les transpiracions, l’amortiguació del so, regulació de l’humitat interior (primer 1.5 cm de la pared) aconseguir un finish molt recte és el repte.

3-De bonic: a on posarem el color i la textura definitiva.


Diferents capes de bonic
El revoc d’argila no es pot mullar, per poder mullar-lo hi han diferents acabats de protecció apart que s’han de’aplicar per exemple: silicat potàsic, cera, olis, caseina, suero de formatge, aditius d’engrudo (farina i aigua)
I també és important controlar l’ adhesió ( que en el fang no és massa fort) que sigui superior a la gravetat,perque si no el revoc cau al terra.

Sistemes de construcció:
Tapial: aixecar murs amb la compactació de la terra en encofrats de fusta, Adobe: formación de totxanes en terra cuita i palla secada al sol, Cannabric, COB o HEMP.



Vista d'una casa feta amb argila.





Taller de Bioconstrucció de les Cases de Palla amb l' Escola Natural de Feng Shui a L´Horta de Viola de la mà de la Maren Termens.


Sàbies que pots fer-te la teva casa amb les teves pròpies mans? Els teus avantpassats ho fèien, l'´autoconstrucció avui dia és posible amb el material de la palla, fàcil de manejar i sostenible per el nostre planeta.

Pentinant la bala de palla
La construcció d'una Casa de Palla t'ofereix una casa sana i ecològica i a més també et pot resultar fàcilment econòmica perque t'estalvies la mà d'obra i la palla, com a material    és   més barata que el totxo. La durabilitat d´una vivenda d'aquesta tipologia pot ser de més de cent anys. Actualment és construeixen cases de palla per a tots els continents de arreu del món.

La palla és un material aillant amb el qual és monten unes bales lligades amb una corda resistent, gràcies a la palla que és desaprofita dels camps i que controla la màquina recolectora en resulten bales que tenen un gruix d'uns 35 cms., i que donen com a resultat uns murs a les vivendes amb una gran densitat. Aquets murs és revesteixen amb un revoc de cal o terra com a mínim de 2 cms. de gruix. Aquest espesor de la pared, densitat de la bala de palla i el revoc que cobreix les bales de palla, eviten el risc d'incendi, en les quals tampoc entren roedors, perque no és deixa espai posible d' entrada. L' enèmic de la palla és l'humitat, haurem de vigilar bé que no hi entri, així abans de construir la casa tindrem ben emmagatzemada, les bales de palla, en un lloc sec i evitarem el contacte amb l'aigua. Igual d'important és crear una bona cimentació i realitzar un bon rebossat de les parets, per evitar la humitat, alhora de construir la vivenda.

Exemple d'aixecar una estructura de Postes i Vigues.

Hi han dos sistemes constructius el Nebraska (estructura portant) que és l'origen de les Cases de Palla, i el de Postes i Vigues amb farcit de bales de palla, que és van ajustant a l'estructura, portes i finestres, fent els encaixos que facin falta a mida que anem pujant les pareds, aquest esquelet de fusta soportarà el pes de la coberta.

Es característic en aquest tipus de construcció a part de la densitat de les seves parets, les formes arrodonides de les Cases de Palla, són subtils curves molt bòniques i que recullen molt bé la energia del paratge que l'envolta, aconseguint una formidable unió amb l'entorn i la terra del sol. També és solen fer uns bònics motius decoratius a les parets geomètrics, vegetals o animals.

Branca d'arbre com a làmpada.

L'interior de les Cases de Palla, és centren en unes típiques llars de foc de llenya, de curioses formes arrodonides, que ens aporten una calor preciosa i sana. Cada casa fa el seu disseny personalitzat en quan a distribució en planta de les diverses estances, donan caracter propi a la construcció i al gust del propietari. Poden ser d´una sola planta o tenir una planta superior, que

s´accedeix per una escala interior. Són cases còmodes i pràctiques a on cada espai s'optimitza al màxim en M2, és contrueix el just i necesari per a cubrir el viure en el dia a dia. Es pinten en colors agradables, suaus, verdosos, grogencs, blauosos, lilosos… I els materials dels acabats, sempre el més naturals posibles, fusta, ceràmics, pedres... Per separar ambients, és poden utilitzar cortines de textils naturals. El mobiliari sol ser de fustes rùstiques i
de materials reciclats a on l'ingeni dona fruit a sorprenents objectes, per exemple unes branques d'un arbre, poden convertir-se en la més bonica làmpada que podem imaginar…

Trovar aquesta llar de foc i poder provar-la va ser un agradable plaer
d'experimentar en un dia plujós .

     "La finestra de la veritat": una finestra en la qual no veiem
          el exterior de la nostra llar, sino l'interior dels nostres murs,
   per a demostrar que estàn fets de palla.